dilluns, 2 de març del 2026

El Maqui que encara lluita

TÍTOL: El Maqui que encara lluita

 REGISTRE: 4181


Editorial: AraLlibres

Idioma: Catala

Contingut: 

Amb poc mes de vint anys, en Joan passava les hores mortes imaginant plans per escapar-se de la presó: des de fabricar una pistola amb molles de pa i betum, a aprendre a tocar el trombó i per camuflar el so en serrar els barrots de la cel·la. Hi havia anat a parar despres d& x02019;uns anys d& x02019;acció amb el maquis, implicat ja en un combat que va començar quan encara era un nen, entre treballadors i militants de la CNT de Barcelona. Una lluita incansable que l& x02019;acompanya encara avui, despres de dos exilis a França i molts nous inicis, amb prop d& x02019;un segle de vida i una memoria per llegar.

La Flama de la Utopia

 TÍTOL: La Flama de la Utopia

 REGISTRE: 4045



Editorial: Lo Diable Gros

Idioma: Catala

Contingut: 

Les pàgines que segueixen parlen precisament d’aquest triple compromís de Francesc Xammar: amb la ciutat, amb el país i, sobretot, amb les persones, amb la gent vulnerable, exclosa, sotmesa. Aquest compromís respon a la seva vocació religiosa i a la manera que ha tingut d’entendre-la al llarg dels anys. El que ve a continuació són les paraules de Francesc Xammar, en discursos, articles i entrevistes. Ara bé […], aquestes paraules de Xammar, si bé ens expliquen moltes coses, són més aviat el complement de les accions que han donat sentit a la vida de qui les ha proferides, unes accions sempre encaminades a fer efectiu el triple compromís esmentat i sempre realitzades des d’una fe que l’ha col·locat del cantó difícil en la major part d’ocasions, el dels ignorats, els exclosos, els explotats, els humiliats, els sotmesos, els vulnerables, els estigmatitzats, els abandonats… [del pròleg de Jordi Jaria]

Cròniques del quetzal

TÍTOL: Cròniques del quetzal

 REGISTRE: 4179


Editorial: Lo Diable Gros

Idioma: Catala

Contingut: 

Les Cròniques del Quetzal. Escrits d’un viatge al nord de Guatemala són un conjunt d’articles periodístics que transiten entre la crònica de viatges i el reporterisme i que aborden diferents realitats de Guatemala; aquesta proposta d’Enric Garcia Jardí parteix de l’experiència personal de l’autor al país centreamericà l’estiu de 2019, en què visità diverses poblacions amb la companyia de Francesc Xammar, del Comitè Óscar Romero de Tarragona i Reus. De la contraportada: «Durant l’estada tampoc no he vist el quetzal, a despit d’unes quantes excursions per llacs i boscos espectaculars, banyat en antimosquits. M’he imaginat, això sí, el seu cant malenconiós en boca dels guatemalencs que m’han parlat de la sang vessada durant el conflicte armat intern, del genocidi maia, de l’emigració massiva dels darrers 30 anys, de l’epidèmia urbana de les maras, de la pobresa extrema. Històries de patiment que travessen les dècades fins als nostres dies i que estan tenyides de la mateixa taca roja que inunda el pit de l’insigne ocell.»